El Coll de Balaguer: “Per passions, mai no falten bandolers”

La Serralada Prelitoral s’uneix amb el mar a través de les Serres de Vandellòs. El Coll de Balaguer constitueix una barrera natural que talla la plana de la costa i ha constituït històricament un punt militar estratègic, i al mateix temps, el refugi ideal per a bandolers, pirates i contrabandistes que s’aprofitaven de la seva orografia per les seves malifetes.

La situació geogràfica del Coll de Balaguer es va caracteritzar, durant segles, per ser l’únic pas terrestre que comunicava Catalunya amb València, seguia la ruta dels ibers, els grecs i els romans. L’antic camí medieval del Coll de Balaguer, que encara es conserva en alguns trams en el seu estat original, es va construir sobre la mateixa Via Augusta. La sinuositat del seu traçat, els passos estrets i de gran inclinació, ho van convertir durant segles en una zona perfecta pels assetjadors.

Pirates i Bandolers

291x262-images-stories-Te_recomendamos-bandoleros1

Els pirates van assetjar la costa catalana durant el segle XVI. L’illot situat davant de la platja del Torn servia per fondejar fins a 8 galiots. Allà desembarcaven i pujaven fins al Coll per a assaltar. L’any 1344 quan es va construir l’hospital de l’Infant Pere (del que deriva el nom de la població de L’Hospitalet de l’Infant) ja es va fer amb la finalitat de defensa i guarda de moriscs.

La primera notícia coneguda del bandolerisme a la zona data de 1610, de fet, l’eclosió d’aquest tipus de delicte a Catalunya es va donar entre els segles XVI i XVII. En aquest any, Lope de Vega, a la seva obra La buena guarda, fa referència als perills del Coll de Balaguer:

El bandolerisme i la pirateria van evitar el desenvolupament urbà de la zona durant segles. Fins al segle XIX els intents de repoblació de L’Hospitalet de l’Infant van fracassar contínuament. Els colons no volien establir-se a la costa a causa dels perills d’assalt i no es va aconseguir un veritable desenvolupament urbà fins que no va arribar la calma a la mediterrània.

Durant tot aquest temps, el cos de Carabiners era l’encarregat de la vigilància i la seguretat de la zona, però únicament tenien competències a la costa. És l’any 1859, i per a protegir els camins més interiors de bandolers i contrabandistes, quan es construeix la primera caserna de la Guàrdia Civil, coneguda com La caseta d’en Tarsà. El cos de carabiners va desaparèixer totalment l’any 1942.

301x249-images-stories-Te_recomendamos-bandoleros2

La caseta d’en Tarsà estava constituïda per dues torres de guaita, a més d’estar equipada amb un forn de llenya que facilitava la supervivència dels guàrdies que vigilaven la zona. Des de la seva ubicació es dominava perfectament el traçat del camí del Coll de Balaguer i la vista arriba a fins al mar.

El contraban

L’antiga via Augusta passa per alguns punts al costat de la platja. Per aquest motiu ha estat una ruta perfecta per al contraban, sobretot de tabac. Els vaixells, de la mateixa manera que ho feien els pirates, fondejaven prop de la platja per a poder descarregar la mercaderia. Els contrabandistes esperaven a la riba amb els vehicles preparats i seguien la ruta terrestre amb pocs riscos de ser interceptats.

Agraiments a Alfons Tejero Farnós

286x254-images-stories-Te_recomendamos-bandoleros3

L’antic camí medieval del Coll de Balaguer està construït sobre les restes de la Via Augusta. És un terreny estret, sinuós i de forta inclinació que obligava als viatgers a baixar dels carros perquè els animals poguessin tirar del vehicle. D’aquesta manera es convertia en un lloc ideal per a l’assalt dels bandolers. Es pot accedir a les restes que es conserven del camí des de la carretera N-340 en direcció València, entre els Km 1125 i 1126, a través d’un camí asfaltat d’aproximadament 1,5 Km.

Els primers bandolers coneguts a la regió

Tomàs Folch. Primer bandoler conegut que actuava al Coll de Balaguer. Va se capturat el 1625.

Pere Joan Barceló “el Carrasclet”. Es el més conegut i la seva fama a passat a la història per ser un actiu guerriller anti-borbònic, que va lluitar contra les tropes de Felip V. Per defensar-se d’ell i la seva banda, el rei va fer construir el Fort de Sant Felip, l’any 1725, del qual pràcticament no queden restes.

Actuava bàsicament al Barranc de la Batalla i al Barranc de Lleriola, on el terreny escarpat facilitava l’assajament a les diligències. El camí s’estrenyia de tal manera que no havia escapatòria pels viatgers. “El Carrasclet” es va fer famós per arribar amb el seu exèrcit fins a França.

“El Vell pistol”, ja en el segle XIX, era un personatge pintoresc. Originari de l’Ametlla de Mar, era pescador de dia i bandoler de nit. Es caracteritzava per ser un assaltador nocturn.

Els bandolers “de la manta”, assaltaven en el barranc dels Forts. Pistola, ganivet i manta a l’esquena, eren les seves eines de treball, però també els seus utensilis per a la vida diària. La seva especialitat era l’assalt a les diligències. L’any 1818 es va crear una línia regular que unia Barcelona i València amb diligència, el trajecte durava tres dies i el Coll de Balaguer era de passada obligatòria. Els bandolers “de la manta” eren anomenats així pel sistema que utilitzaven per a recol·lectar els objectes robats. Estenien la manta al terra, assaltaven el carruatge, dipositaven tot el material sostret sobre la manta i al finalitzar ho embolicaven per a poder, així, transportar-lo amb facilitat.