El ferrocarril de Móra la Nova, la història d’una nova indústria

La importància del municipi com a nus ferroviari ha marcat el desenvolupament econòmic d’aquesta localitat de la Ribera

Situada prop del riu Ebre, al seu marge esquerre, la localitat de Móra la Nova és un gran enllaç de comunicacions terrestres, amb carreteres i vies que s’estenen fins als quatre punts cardinals. Per Móra la Nova passa una de les principals infraestructures de la comarca: la línia ferroviària Madrid- Barcelona, que també enllaça Saragossa amb Móra la Nova. Sigui per les carreteres o pel ferrocarril, les bones comunicacions de Móra la Nova són indispensables per a contar la història del municipi i l’origen del seu desenvolupament econòmic, que es deu en gran mesura a la seva important estació ferroviària, que a la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de l’electricitat, ja comptava amb més de 1.000 empleats

Amb l’ànim de recuperar la seva història, l’any 2010 es va crear la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari-Industrial. Mitjançant aquesta fundació es pretén recuperar l’activitat ferroviària del municipi gràcies a la creació d’un centre d’interpretació i a la restauració de trens per a la seva explotació turística.

Una mica d’història

A finals del segle XIX, un empresari de Vilanova i la Geltrú, Francesc Gumà, va viatjar als Estats Units on, per a la seva sorpresa, ja existien línies de ferrocarril de llarg recorregut, línies que fins i tot unien distàncies de 3.000 quilòmetres. Quan va tornar a Espanya va voler posar en marxa recorreguts de ferrocarril de llarga distància i per això va fundar la Companyia de Ferrocarrils de Valls i Vila-nova a Barcelona (VVB), que va inaugurar les seves línies al 1881. Immediatament després va sol•licitar la concessió per a construir una línia de tren entre Madrid i Barcelona passant per Saragossa, després de comprar el ferrocarril de la capital aragonesa. L’empresa fundada per Gumà, VVB, no va poder afrontar aquestes despeses i va ser absorbida per una altra companyia, la TBF (Tarragona, Barcelona, França), que va iniciar la construcció de la línia el 1884.

La construcció d’aquella línia va suposar més despeses de les contemplades per la TBF, ja que es van haver de fer infraestructures d’un cost elevat com, per exemple, la construcció del túnel més llarg de la península fins el moment, el d’Argentera, que van portar a que la companyia fos absorbida per Ferrocarrils Madrid-Zaragoza-Alicante (MZA). Així, als anys 20 la MZA va posar en marxa el projecte ideat per Francesc Gumà i va realitzar la primera prova pilot d’un sistema de control d’enclavaments de trens adquirit als Estats Units a l’estació de Móra la Nova i, després de comprovar el seu correcte funcionament, el sistema es va implantar a l’estació de França de Barcelona.

Amb la tecnologia de l’època, una màquina de tren a vapor no podia anar de forma directa de Barcelona a Madrid, degut sobretot a les limitacions del carbó. Per aquest motiu, es van crear els punts de relleu, on es canviava la màquina i es classificaven les mercaderies segons el seu contingut i destinació.

La rellevància d’aquest canvi fou tan gran que, als anys 50, l’estació comptava amb 96 locomotores. Per al manteniment de tota aquesta infraestructura ferroviària va sorgir a la població tota una indústria associada com tallers de caldereria, xapa, pintura, mecànics, entre d’altres.

Amb l’arribada de l’electricitat, cap als anys 70, els trens ja no necessitaven els punts de relleu i no es produïa tampoc la classificació de les mercaderies per vagons i per destinació com es feia anteriorment amb les màquines de vapor, així que l’activitat a l’estació ferroviària de Móra la Nova va anar disminuint fins el 1974, quan es va tancar el dipòsit de locomotores del que disposava l’estació i es van abandonar les diverses instal•lacions que formaven part del complex.

La creació de la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari-Industrial l’any 2010 suposa la recuperació de la vida del ferrocarril a Móra la Nova mitjançant la rehabilitació de les antigues instal•lacions i la construcció d’altres noves. Entre les construccions rehabilitades destaca la recuperació de la torre de control o enclavament.

Centre d’Interpretació del Ferrocarril

La Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial va obrir el 2012 un centre d’interpretació amb l’objectiu de donar a conèixer els avenços que la indústria ferroviària ha suposat per a la vida quotidiana i en el desenvolupament econòmic de Móra la Nova i la seva comarca. Per això la fundació ha recuperat l’edifici de control, també denominat enclavament, que va ser construït el 1928. Actualment només queden dos edificis d’aquest tipus a Catalunya, el de Móra la Nova, que ha estat rehabilitat, i el de Reus, que serà derruït en breu pel seu avançat estat de deteriorament.

La fundació està gestionada per una associació sense afany de lucre creada per ciutadans de Móra la Nova, l’ajuntament de Móra la Nova, els Consells Comarcals del Baix Camp, del Priorat, del Baix Aragó- Caspe i de la Terra Alta, el Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i la Cambra de Comerç de Reus. Actualment, l’entitat es troba treballant en la restauració de trens i en l’homologació de formació professional dedicada exclusivament al sector ferroviari.

Realitzant una visita al Centre d’Interpretació es poden conèixer curiositats relacionades amb l’evolució del ferrocarril a Espanya al llarg de més d’un segle. Així, al centre es mostra, per exemple, l’evolució dels semàfors i es pot contemplar com els moviments del primer semàfor mecànic són similars als que actualment executen els agents per regular el trànsit. Una altra curiositat que es dóna a conèixer al centre és que la creació de la indústria ferroviària va suposar l’establiment de les franges horàries. Els rellotges instal•lats en les diverses estacions de la línia estaven connectats entre sí perquè tots funcionessin de forma simultània.

D’altra banda, es pot realitzar un recorregut per l’evolució del ferrocarril a Móra la Nova. A més de veure el panell de control des d’on l’operari dirigia les vies i els semàfors, es poden veure diversos sistemes de control, primer els mecànics i més tard l’ús combinat de control mecànic i elèctric. Al centre també es pot veure el mobiliari original del cap de l’estació restaurat, així com diversos objectes relacionats amb el funcionament dels trens com, per exemple, l’espai diàfan per a detectar de forma eficaç una possible fallada als relés.

A l’exterior de l’edifici es pot visitar el pont giratori, que la fundació va comprar a Granada procedent de l’estació de Puente Genil (Còrdova). Aquest equip s’ha instal•lat on era l’original de Móra la Nova, destruït durant la Guerra Civil. El pont giratori servia tant per donar la volta a les antigues màquines de vapor, com per a col•locar aquests vehicles a les distintes vies.

Per últim, també a l’exterior, el Centre d’Interpretació compta amb un taller per a la restauració dels vehicles ferroviaris. Es tracta d’una cotxera de més de 3.500 m2, on s’estan restaurant diversos trens, perquè en un futur puguin complir amb un altre dels objectius de la fundació: utilitzar-los com a trens turístics que permetin l’arribada de viatgers a les zones d’interior. A més, els més petits podran divertir-se desplaçant-se en una petita màquina de vapor. L’estrella de la col•lecció que s’està restaurant és la denominada “La Bonita”, l’única locomotora que queda de les 96 que es trobaven a l’estació de Móra la Nova. Aquesta màquina, de l’any 1951 i de les últimes de vapor que es van fabricar, ha tornat al municipi després d’11 anys des de la petició de la seva custòdia.

 

HORARIS DE VISITA
· Dissabtes, diumenges i festius:
11.30 a 13.30 hores i de 17.00
a 19.00 hores
· La resta de dies, concertar cita prèvia en el 667 418 899