El passat templer de les Terres de l’Ebre

Blanc, negre i vermell eren els seus colors i protegir als peregrins que emprenien el seu viatge cap a Terra Santa, la seva missió. Meitat monjos, meitat soldats, els templers van ser protagonistes a l’època medieval, convertint-se en el motor econòmic i cultural de gran part del continents europeu. Ja sigui pels segles transcorreguts des de la seva desaparició o pel desig d’aquells que volien esborrar part del passat, la història dels templers sempre ha estat envoltada d’una aura de misteri; enterrada de tal forma que alguns territoris encara desconeixen que, segles enrere, van ser conquistats per aquests cavallers. No és el cas de les Terres de l’Ebre on investigadors, historiadors i curiosos han furgat fins donar amb la important base d’operacions allà establerta. Miravet, Tortosa, l’Ametlla de Mar, Horta de Sant Joan, Batea, Arnés, Corbera d’Ebre, i molts d’altres, continuen sent testimonis de la geografia templera, avui en dia convertida en un atractiu turístic per al visitant.

L’origen de l’Ordre del Temple es remunta a l’any 1.118 a Jerusalem. Coneguda inicialment amb l’Ordre dels Pobres Soldats de Crist, nou cavallers van formar la primera ordre a l’antic Temple de Salomó, d’on prové la denominació “templer”. El seu naixement es va produir poc després de la I Croada, nom que s’atorgava a les campanyes militars impulsades pel Papat amb l’objectiu de restablir el control cristià, i en les que musulmans, jueus i pagans, principalment, van ser perseguits.

Els cavallers de l’Ordre es caracteritzaven per la seva barba espessa i el cap rasurat. La seva vestimenta consistia en una túnica i capa de color blanc, amb una creu patada (aquella que té els braços estrets al centre i més amples als extrems) de color vermell entre la part esquerra del pit i l’espatlla. Els templers vivien segons la disciplina castrense, amb oracions diàries, i de forma austera.

Amb la missió d’escoltar al gran nombre de peregrins que emprenien el seu temerari viatge cap a Terra Santa, la milícia es va desenvolupar ràpidament i va conquistar nous territoris per tota la geografia europea. La seva expansió va arribar fins a l’Espanya cristiana, on van crear una àmplia xarxa de subministres, les anomenades comandes, que poc a poc van donar pas a petites factories capaces de generar gran riquesa. Moltes de les comandes es van ubicar a la província de Tarragona, concretament a la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta.

La seva capacitat de treball, la protecció de Papes i reis i les nombroses donacions els van catapultar fins a la cima del poder a l’època medieval. Als templers se’ls atribueixen gestes com la potenciació de l’educació; la creació de noves rutes comercials, tant terrestres com marítimes; i la construcció d’edificis religiosos. A més del poder militar, l’ordre dels templers va desenvolupar un eficient sistema financer, i va passar a ser el banc de gran part d’Europa i els seus reis i nobles, amb un nou sistema de crèdits. En poc temps, l’Ordre del Temple es va erigir com una milícia rica i poderosa.

El seu ràpid creixement va despertar el recel i l’enveja de nobles, emperadors i gran part de l’Església, molt endeutats amb els templers, i es va iniciar una persecució massiva contra els cavallers del temple, que va culminar amb la detenció de molts d’ells i la confiscació de les seves terres i béns.

L’any 1312 el papa Climent V va suprimir l’Ordre del Temple i les seves possessions van passar a mans de les corones regionals i els terratinents.

Malgrat el pas del temps, l’empremta templera segueix present en molts pobles i ciutats del nostre entorn i l’arquitectura de l’ordre s’ha convertit en un important patrimoni cultural i turístic. Serveixin d’exemple Miravet, Tortosa, Horta de Sant Joan, l’Ametlla de Mar, Villalba i els Arcs, Benifallet, Corbera d’Ebre i Batea.

Castell de Sant Joan de Tortosa

La capital del Baix Ebre va patir un setge el 1148 i després de la conquesta del Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, els templers van obtenir una cinquena part de la ciutat. A les afores del recinte emmurallat, van fundar un convent i van alçar l’Església de Santa Maria. L’església coneguda com Sant Miquel dels Templers, les ruïnes de la qual es troben dins del conjunt monàstic de Santa Clara, també eren de la seva propietat.

Una de les majors compensacions que va obtenir l’Ordre del Temple a la ciutat va ser el Castell de la Suda o de Sant Joan. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, rep el nom de pou sarraí o suda. El recinte, testimoni arquitectònic de la ciutat andalusí, es va construir al segle X sobre l’antiga necròpolis romana. D’aquest període resten les bases i el traçat de les muralles, el pou i l’única necròpolis àrab a cel descobert de Catalunya. En l’època templera, el recinte albergava el cementiri de la ciutat, exercia la funció de presó pública i era la seu del tribunal de justícia i del palau real. Actualment, no només és visitable sinó que, si la butxaca ho permet, pot allotjar-se en ell, ja que alberga un Parador de Turisme.

Castell de Miravet

Situat en un turó a uns 100 metres d’alçada, és impossible passar per Miravet sense alçar la vista i contemplar aquesta fortalesa. Testimoni de diverses guerres i llar d’ibers, romans, moriscos, carlistes i soldats franquistes, el castell de Miravet va ser l’element més visible de la potència i presència dels templers a Catalunya a mitjans del segle XIII i està considerat un dels millors exemples de l’arquitectura templera d’Europa. L’any 1153 el comte Ramon Berenguer IV, junt als templers, després de la reconquesta de Tortosa es fa amb Miravet i, en agraïment, cedeix el castell.

La seva ubicació el va convertir en un enclavament estratègic per la milícia, ja que des del castell tenien un control total de les terres i del riu. Durant la seva permanència, es van construir diverses estades i totes les mesures de control i protecció. El recinte va ser també la seu provincial dels templers de la Corona d’Aragó i el lloc de residència del mestre provincial, la figura més important de l’Ordre. La seva situació també va ser clau durant la persecució dels templers, ja que els membres de l’Ordre van resistir-hi allà més d’un any.

L’any 1994, el castell de Miravet va ser anomenat Bé Cultural d’Interès Nacional i es va obrir al públic. Junt als castells de Tortosa, Monzón, Peníscola i Gardeny (Lleida), forma part de la ruta turística Domus Templi.

Junt al castell de Miravet, als templaris se’ls hi van cedir diverses terres properes, com Gandesa, Villalba i els Arcs, Ascó, Corbera d’Ebre, Arnes, Batea, Bot, Pinell, Rasquera i Benissanet. Avui en dia encara es poden visitar alguns vestigis del Castell de Corbera d’Ebre, com per exemple els capitells decorats amb la creu de l’Ordre del Temple, la capella de la Mare de Déu de Gràcia de Villalba i els Arcs, construïda en època templera; el convent de Sant Hilari de Cardó de Benifallet; i els castells d’Algars, a Batea, el de Gandesa i el de Riba-roja.

Convent dels Àngels d’Horta de Sant Joan

També conegut com a convent de la Mare de Déu dels Àngels, aquesta va ser la darrera construcció dels templers a Catalunya abans de l’abolició de l’Ordre. Mentre que el castell de Miravet va ser un dels edificis més importants des del punt de vista militar, el convent d’Horta de Sant Joan ho va ser des del punt de vista religiós. El recinte es trobava en un enclavament estratègic, enmig dels dominis que tenia la comanda d’Horta, antic camí ramader per on passaven els animals des d’una important ruta provinent d’Aragó. Junt amb el castell d’Horta, es creu que el convent podria haver estat seu de la comanda.

També són d’origen templer l’Església Parroquial de Sant Joan, situada al centre del municipi, així com la Torre del Prior (o de Galindo), lloc on l’Ordre va establir una explotació agrícola.

Castell de Sant Jordi d’Alfama de l’Ametlla de Mar

Els templers van fer d’aquesta torre de vigilància una fortalesa de defensa i van establir la seu de l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama per defensar la zona. Aquesta Ordre va durar poc temps, ja que es va unir a una altra comanda major. El castell va ser abandonat i posteriorment bombardejat. Tot i així, encara es poden veure les restes de la primera fortificació a la platja de Sant Jordi.

La construcció actual permet distingir un menjador, un dormitori, les cavalleries i una capella. El diumenge més proper a la festivitat de Sant Jordi se celebra la diada del castell, que inclou una jornada de portes obertes i una festa popular.

Literatura templera

Es mèrit d’escriptors i historiadors que moltes de les informacions i dades de l’època templera hagin arribat fins als nostres dies.

El món dels templers sempre ha estat objecte de curiosos i són molts els autors que han publicat novel•les històriques que giren al voltant de les gestes d’aquests cavallers, tant al nostre país com a nivell mundial.

En el cas de les Terres de l’Ebre, el periodista Jesús Ávila Granados va publicar el 2009 un completíssim llibre sota el títol “Templers a les Terres de l’Ebre” (Cossetània Edicions). Ávila, expert en aquest cap, desgrana, municipi a municipi, la història de l’Ordre en aquestes terres després d’analitzar les evidències que resten als territoris de les comarques catalanes, aragoneses i valencianes.

Altres novel•les relacionades amb aquesta temàtica són “L’anell: l’herència del darrer templer”, de Jorge Molist; “Les cases de templers i hospitalers a Catalunya”, de Joaquim Miret; “Templers i Hospitalers. Ordes militars a Catalunya”, diversos autors; “La fi dels templers catalans”, de Josep Maria Sans; i les obres “Templers i Hospitalers (I-IV)”, “L’arquitectura dels Templers a Catalunya”, “Els templers, guerrers de Déu”, de Joan Fuguet.