Seguint la petjada morisca a Ascó

Íbers, romans i musulmans, entre d’altres civilitzacions, van considerar el municipi d’Ascó seu, encara que, sens dubte, dels pobladors dels que més constància es té són d’aquests últims, que van arribar al municipi a mitjans del segle VIII i van romandre fins a la conquesta cristiana que va tenir lloc al segle XII.

Després de la conquesta, el territori d’Ascó va quedar en poder de Ramon Berenguer IV, compte de Barcelona, qui va decidir concedir a la població indígena una Carta de Seguretat l’any 1153 per afavorir la seva permanència al municipi. Mitjançant aquesta carta es va permetre a més, que conser­vessin les possessions, cultura, religió i la organització política comunitària. Això sí, es va produir la separació físi­ca entre les comunitats àrabs i cristi­anes, donant lloc a la “Vila de fora”, on habitava la població cristiana, i la “Vila de dins” o “vila tancada”, on va romandre la població musulmana fins a la seva expulsió definitiva l’any 1610. Aquesta divisió històrica és la que va provocar que per l’interior de les muralles d’Ascó puguem realitzar un recorregut pel passat morisc del municipi, en el que predominen els carrerons empinats, sinuosos i estrets, amb construccions curioses que per­meten descobrir els tipismes propis dels seus habitants.

Una de les figures que més ha contri­buït a recuperar el passat morisc d’As­có ha estat Carmel Biarnés, historiador, escriptor i cronista nascut en aquest municipi. Entre els seus grans assoli­ments com a historiador destaca el de donar a conèixer la tradició i el patri­moni de la comarca. Biarnés va escriu­re diverses obres sobre el patrimoni històric de la zona, entre les quals destaca “Els moriscos a Catalunya” de 1981 i la seva novel•la “La creu de la mitja lluna: biografia morisca del segle XVI”, de l’any 1992.

El passat morisc d’Ascó pel que ens endinsem està inclòs al mapa de re­cursos intangibles de la Generalitat de Catalunya. Aquest document, que sorgeix del Departament d’Innovació, Universitats i Empreses de la Generali­tat de Catalunya, recull els indrets amb els que es pot identificar una cultura popular, tradicional i les singularitats d’un poble, en aquest cas, el legat mo­risc del municipi d’Ascó.