Les praderies marines de la franja litoral són ecosistemes complexos que juguen un important paper en els cicles biològics marins. Estan constituïdes per diverses espècies de fanerògames marines, d’entre les que destaquen la Posidonia oceanica i la Cymodocea nodosa. Les praderies constitueixen per si mateixes importants i complexos ecosistemes on s’hi troba un nombre important de microhàbitats amb un ampli ventall de funcions ecològiques.
Les praderies de Posidonia es caracteritzen per la densitat dels seus feixos. La seva distribució pot anar des de pocs metres de fondària fins a un màxim d’uns 30 metres. En el cas de Cymodocea la distribució batimètrica és similar a la de la Posidònia, tenint com a característica la menor densitat i envergadura dels seus feixos.
Les fanerògames marines es desenvolupen de manera òptima en zones on la qualitat de les aigües és l’adequada, ja que són unes plantes molt sensibles a la contaminació. Per aquest motiu, la presència o l’absència de fanerògames ens pot donar una idea de la qualitat de les aigües d’un indret determinat.
L’Ordre de 31 de juliol de 1991, per a la regulació d’herbassars de fanerògames marines, ja va establir l’obligació de localitzar les fanerògames marines a la costa catalana. Per donar-li compliment, l’any 1992 el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va elaborar i publicar una cartografia.
La Llei 2/2010, de 18 de febrer de Pesca i Acció Marítimes, estableix que s’ha de delimitar les àrees d’ocupació d’herbassarsamb la finalitat de protegir aquests hàbitats d’alt interès pesquer i per tant s’han d’implementar les mesures d’informació pertinents per tal de donar a conèixer la delimitació de les zones de protecció pesquera o marisquera.
En aquest sentit, ANAV a l’any 2010, va dur a terme un estudi per identificar l’estat del medi marí de la costa adjacent a la central Nuclear Vandellòs II. Es van investigar les variables més crítiques: qualitat d’aigua, sediments i les comunitats bentòniques. Així mateix, es van cartografiar les comunitats marines que han permès la caracterització de les praderies i de la macro i microfauna.
El mateix any la Direcció General de Pesca i Afers Marítims va iniciar la recopilació de treballs i estudis realitzats en els darrers anys sobre praderies marines al litoral català. Els estudis duts a terme per ANAV, es van facilitar a la Direcció General per incloure aquesta informació en un format comú i mitjançant sistemes d’informació geogràfica s’han fusionat tots els resultats obtinguts de les diverses entitats.
Per tal de verificar les dades, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha procedit a la revisió experta de la capa de distribució obtinguda, per finalment generar la capa gràfica digital georeferenciada que mostra la distribució actual dels herbassars.
El resultat de la tasca realitzada es pot consultar a la següent adreça:
http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_proteccio_recursos_litoral/dar_fanerogames_marines_mediterrani/delimitacio-praderies-marines/
