El litoral de la central nuclear Vandellós II presenta una de las comunidades naturales más ricas y saludables de la costa catalana

La normalidad marca la relación de vecindad existente entre central nuclear Vandellós II y la franja litoral del mar Mediterráneo con la que convive y gracias a la que se refrigera la planta. La ausencia de indicadores de contaminación, tanto en lo relativo al control de sedimentos y de la columna de agua como a la caracterización de las comunidades naturales, confirma la ausencia de impactos adversos de la central en su entorno inmediato. Así lo afirma el último de los estudios de vigilancia ambiental del litoral que realiza periódicamente la empresa Tecnoambiente para CN Vandellós II, en el marco de la política ambiental de ANAV y su preocupación por la conservación de la biodiversidad del territorio en el que operan sus centrales.

Este último estudio de vigilancia ambiental de las aguas marinas próximas a CN Vandellós II fue realizado mediante campañas de muestreo llevadas a cabo en agosto y noviembre de 2023 con el objetivo de monitorizar los parámetros ambientales más relevantes del entorno y poder así disponer de instrumentos efectivos para la toma de decisiones que puedan tener efectos significativos para el medioambiente. La zona de estudio abarcó una franja litoral de 3 km por 1 km mar adentro y una profundidad máxima de 30 metros. En ella, se caracterizó tanto la biodiversidad existente como el medio físico sobre el que ésta se asienta (columna de agua y sedimentos) usando diferentes metodologías como las tomas de muestras, los contajes in situ, las filmaciones submarinas, las inspecciones puntuales con buzos, las determinaciones taxonómicas en laboratorio, las determinaciones específicas sobre las praderas o la cartografía digital en detalle.

En termes de biodiversitat, la praderia de posidònia oceànica és el valor ecològic més rellevant de la zona, ja que ocupa més del 35% de l’àrea analitzada. Aquestes praderies es consideren un hàbitat prioritari a la Directiva 92/43CEE, coneguda també com a Directiva Hàbitat. Respecte a mostrejos anteriors, s’indica un augment moderat de la densitat de feixos en alguns punts juntament amb una disminució moderada de la longitud de les fulles i de la biomassa foliar i no s’ha detectat la presència de l’alga invasora Caulerpa cylindracea, una espècie invasora cada vegada més present a la costa mediterrània que pot afectar de manera severa les comunitats de plantes natives.

Les praderies de posidònia oceànica són capaces de capturar quantitats substancials de CO2, actuant com a embornals naturals de carboni i, per tant, contribuint amb aquesta capacitat de forma crucial en la lluita contra el canvi climàtic. També coneguts com els «pulmons del mar», aquests herbassars són responsables de la producció d’una part significativa de l’oxigen present als mars, funció especialment vital per a les comunitats marines. A més de les seves capacitats ecològiques, proporcionen un hàbitat essencial per a diverses espècies marines, ja que ofereix zones de cria i refugi que són fonamentals pels cicles de vida de molts organismes. Un altre aspecte rellevant de les comunitats és el paper que ofereixen davant de la protecció de les costes, ajudant a estabilitzar els sediments, reduint l’erosió costanera i protegint les zones de platja, així com el fet que la seva presència pot mitigar l’impacte de les onades i tempestes, salvaguardant els ecosistemes dunars i les comunitats costaneres. Finalment, els herbassars de posidònia contribueixen a millorar la qualitat de l’aigua, filtrar sediments i absorbir nutrients, ajudant així a mantenir l’equilibri dels ecosistemes aquàtics i a prevenir la contaminació.

Per la seva banda, els resultats de l’anàlisi quantitativa de la macrofauna existent a la zona evidencien també l’absència d’espècies indicadores de contaminació i confirmen que l’activitat de CN Vandellòs II no comporta efectes negatius sobre la salut de la fauna marina que viu al seu entorn .

En conjunt, els resultats obtinguts indiquen el bon estat de conservació de les comunitats naturals. Pel que fa a estudis anteriors, no han tingut lloc variacions importants als límits de la seva distribució espacial i els petits canvis observats s’han d’emmarcar a una escala regional o, en termes més generals, a una escala mediterrània. L´absència d´impactes adversos de la central, sumada a l’exclusió d’activitats humanes com la pesca d´arrossegament, l’ancoratge d’embarcacions o els esports i activitats nàutiques recreatives permeten que el litoral de la central nuclear Vandellòs II presenti una de les comunitats naturals més riques i saludables de tota la costa catalana